UNITAT 2:
LES ACTIVITATS AGRÀRIES I PESQUERES
+Aroa Perez Sabater
1.FACTOR QUE CONDICIONEN L’ESPAI AGRARI
1.1. LA DIVERSITAT DELS ESPAIS AGRARIS
No tots els sòls s’utilitzen per a l’agricultura, perquè alguns són muntanyes i boscos, i d’altres s’utilitzen per a pastures o pertanyen a zones desèrtiques.
-Són molt diverses, estan condicionats per a diferents factors que n’han marcat l’evolució.
Font: weeras
1.2 FACTORS FÍSICS
Els factors físics amb influència sobre l’agricultura són el clima, el relleu i el sòl.
El clima és el que té una incidència més gran en l’agricultura.
El relleu dificulta o afavoreix l’activitat agrícola segons si el terreny és pla o accidentat.
El sòl. La composició del sòl és molt important, perquè segons quina sigui, el grau de fertilitat de la terra serà més elevada o menys.
Font: google
1.3. FACTORS HUMANS
El paisatge natural també experimenta canvis a causa de la intervenció humana. Aquests canvis es poden dividir en: demogràfics, socioeconòmics i polítics.
Els factors demogràfics fan referència a la pressió demogràfica que exerceixen els diferents grups humans sobre la superfície agrària.Els factors socioeconòmics són:
El volum de la població. L’augment de la població determina que també augmenti la superfície conreada. Aquest fet comporta de vegades l’extensió de conreus a zones on la quantitat del sòl no és l’adequada i la utilització de tècniques agrícoles que malameten aquest sòl.
La dimensió de les explotacions. En aquest sentit, diferenciem latifundi (gran propietat), propietat mitjana i minifuni (petita propietat).
L’aplicació d’avenços tècnics i científics: maquinària agrícola, llavors seleccionades, fertilitzants, plaguicides, especialització de conreus, etc.
La incidència del mercat. L’agricultura de mercat està destinada a obtenir la màxima producció i, per tant, el màxim benefici; en canvi, l’agricultura de subsistència només satisfà les necessitats de petites comunitats.
Els factors polítics. Les polítiques agràries que apliquen un govern o organismes internacionals com la FAO també afecten l’espai agrari. Destaquen per la seva importància:
Les reformes agràris. Tenen l’objectiu de millorar la situació social i econòmica dels agricultors.
L’aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural. Concessió de subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i la investigació agrícola, etc. Un exemple clar d’aquestes mesures són les polítiques agrícoles que aplica la Unió Europea.
2.1 LA PARCEL·LACIÓ
Una parcel·lació és cada una de les parts en les quals es divideix un paisatge agrari.
Poden ser camps oberts o closos.
Openfield. Aquest paisatge agrari s’exten per àmplies zones d’Europa central i es caracteritza per l’existència de camps oberts, és a dir, sense cap mena de tanques naturals ni artificials.
Bocage. Es tracta d’un paisatge agrari format per camps tancats generalment per mitjà d’arbres, arbustos i parets.
Font: google
2.2 ELS SISTEMES DE CONREU
Diferents sistemes de conreu:
-Segons l’aprofitament de la parcel·la:
Agricultura intensiva. Intenta aconseguir el màxim rendiment de la terra amb fortes inversions de maquinària, adobs, fertilitzants i llavors seleccionades.
Agricultura extensiva. Es practica sobre grans extensions de terreny, generalment en zones amb poca densitat de població.
En l’agricultura extensiva tradicional no es cultiva tota la superfície disponible, es deixa repostar una part de sòl per tal d’evitar l’esgotament de les terres.
En canvi, l’agricultura extensiva evolucionada té una finalitat comercial i s’hi utilitzen mitjans moderns.
-En funció de les espècies conreades:
Monocultiu.Es tracta del conreu d’un sol producte, destinat generalment al mercat mundial. Permet un alt grau d’especialització i garanteix produccions molt elevades. Les grans explotacions agràries dedicades al monocultiu estan molt tecnificades i mecanitzades,com succeeix amb les plantacions tropicals.
Policultiu. Es tracta del conreu de diferents productes, normalment destinats a l’alimentació de practica en parcel·les petites i mitjanes, que no permeten el nivell de mecanització d’una gran explotació.
-En funció del sistema de regadiu:
Estan adaptats a una zona de pluges escasses i irregulars.
3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL
3.1. ELS SISTEMES AGRÍCOLES TRADICIONALS
Aquests sistemes de conreus es caracteritzen en general, per l’us duna tecnologia endarrerida, que dóna lloc a una escassa productivitat. Entre aquests sistemes destaquem:
Consisteix en el conreu d’una clapa de bosc que prèviament ha estat desforestat i cremat; les cendres s’utilitzen com a adob. Al cap d’unes quantes collites, la terra va perdent riquesa natural i s’ha abandonar.
Font: google
3.2 L’AGRICULTURA MEDITERRÀNIA
L’agricultura de secà. Els conreus més característics del paisatge mediterrani són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges escasses i irregulars. El guaret és una tècnica que ha anat desapareixent i ha augmentat la mecanització de les tasques agrícoles.
En algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura intensiva basada en els hivernacles. Aprofitant les característiques del clima artificial, s’aconsegueix una producció primerenca en una època en què en els mercats estan desproveïts. Per això la seva comercialització és ràpida i se n’obtenen preus molts alts.
Aquest tipus d’agricultura és cada vegada més especultaiva, perquèbusca obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al mercat. Per tal d’aconseguir força excedents aplicada, exisisteixen tècniques de conreus cada vegada més sofisticades.
Hi ha diferents tipus d’agricultura orientada al mercat:
4.1 AGRICULTURA ESPECULATIVA
Pròpia dels païsps que disposen de grans espais aptes per al cultiu. A partir del segle XIX, amb la revolució dels mitjans de transport,els països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació. Paisatge agrari característic: grans planes de conreus extensius de cereals.
4.2. AGRICULTURA INTENSIVA DE L’EUROPA OCCIDENTAL
El paisatge agrari europeu és molt divers, per raons tant físiques com humanes, A l’Europa occidental el tipus d’explotació dominant és la familiar i es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments. Tanmateix, el nombre de gent que es dedica a l’agricultura és escàs i tendeix a disminuir. Aquest fet evidencia els problemes que avui pateix l’agricultura europea; explotacions petites, grans despeses d’inversió, excedents sense sortida en el mercat, envelliment accelerat dela pagesia, etc.
Font: google
4.3 AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
Les plantacions van aparèixer al segle XVI, com a conseqüència de la colonització europea. Actualment, en trobem a les zones tropicals i subtropicals d’Amèrica, Àfrica i Àsia, especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita tropical. Solen estar en mans de multinacionals, es caracteritzen per:
Assoliar unes grans dimensions, produir en grans quantits i estar molt tecnificades i ocupar una mà d’obra abundant i barata.
+Aroa Perez Sabater
1.FACTOR QUE CONDICIONEN L’ESPAI AGRARI
1.1. LA DIVERSITAT DELS ESPAIS AGRARIS
No tots els sòls s’utilitzen per a l’agricultura, perquè alguns són muntanyes i boscos, i d’altres s’utilitzen per a pastures o pertanyen a zones desèrtiques.
-Són molt diverses, estan condicionats per a diferents factors que n’han marcat l’evolució.
Font: weeras
1.2 FACTORS FÍSICS
Els factors físics amb influència sobre l’agricultura són el clima, el relleu i el sòl.
El clima és el que té una incidència més gran en l’agricultura.
El relleu dificulta o afavoreix l’activitat agrícola segons si el terreny és pla o accidentat.
El sòl. La composició del sòl és molt important, perquè segons quina sigui, el grau de fertilitat de la terra serà més elevada o menys.
| camp de regadiu |
Font: google
1.3. FACTORS HUMANS
El paisatge natural també experimenta canvis a causa de la intervenció humana. Aquests canvis es poden dividir en: demogràfics, socioeconòmics i polítics.
Els factors demogràfics fan referència a la pressió demogràfica que exerceixen els diferents grups humans sobre la superfície agrària.Els factors socioeconòmics són:
El volum de la població. L’augment de la població determina que també augmenti la superfície conreada. Aquest fet comporta de vegades l’extensió de conreus a zones on la quantitat del sòl no és l’adequada i la utilització de tècniques agrícoles que malameten aquest sòl.
La dimensió de les explotacions. En aquest sentit, diferenciem latifundi (gran propietat), propietat mitjana i minifuni (petita propietat).
L’aplicació d’avenços tècnics i científics: maquinària agrícola, llavors seleccionades, fertilitzants, plaguicides, especialització de conreus, etc.
La incidència del mercat. L’agricultura de mercat està destinada a obtenir la màxima producció i, per tant, el màxim benefici; en canvi, l’agricultura de subsistència només satisfà les necessitats de petites comunitats.
Els factors polítics. Les polítiques agràries que apliquen un govern o organismes internacionals com la FAO també afecten l’espai agrari. Destaquen per la seva importància:
Les reformes agràris. Tenen l’objectiu de millorar la situació social i econòmica dels agricultors.
L’aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural. Concessió de subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i la investigació agrícola, etc. Un exemple clar d’aquestes mesures són les polítiques agrícoles que aplica la Unió Europea.
2.1 LA PARCEL·LACIÓ
Una parcel·lació és cada una de les parts en les quals es divideix un paisatge agrari.
Poden ser camps oberts o closos.
Openfield. Aquest paisatge agrari s’exten per àmplies zones d’Europa central i es caracteritza per l’existència de camps oberts, és a dir, sense cap mena de tanques naturals ni artificials.
Bocage. Es tracta d’un paisatge agrari format per camps tancats generalment per mitjà d’arbres, arbustos i parets.
Font: google
2.2 ELS SISTEMES DE CONREU
Diferents sistemes de conreu:
-Segons l’aprofitament de la parcel·la:
Agricultura intensiva. Intenta aconseguir el màxim rendiment de la terra amb fortes inversions de maquinària, adobs, fertilitzants i llavors seleccionades.
Agricultura extensiva. Es practica sobre grans extensions de terreny, generalment en zones amb poca densitat de població.
En l’agricultura extensiva tradicional no es cultiva tota la superfície disponible, es deixa repostar una part de sòl per tal d’evitar l’esgotament de les terres.
En canvi, l’agricultura extensiva evolucionada té una finalitat comercial i s’hi utilitzen mitjans moderns.
-En funció de les espècies conreades:
Monocultiu.Es tracta del conreu d’un sol producte, destinat generalment al mercat mundial. Permet un alt grau d’especialització i garanteix produccions molt elevades. Les grans explotacions agràries dedicades al monocultiu estan molt tecnificades i mecanitzades,com succeeix amb les plantacions tropicals.
Policultiu. Es tracta del conreu de diferents productes, normalment destinats a l’alimentació de practica en parcel·les petites i mitjanes, que no permeten el nivell de mecanització d’una gran explotació.
-En funció del sistema de regadiu:
- Agricultura de secà. Són conreus que no reben aportació d’aigua de la mà de l’home.
Estan adaptats a una zona de pluges escasses i irregulars.
3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL
3.1. ELS SISTEMES AGRÍCOLES TRADICIONALS
Aquests sistemes de conreus es caracteritzen en general, per l’us duna tecnologia endarrerida, que dóna lloc a una escassa productivitat. Entre aquests sistemes destaquem:
- L’agricultura extensiva de substància
- L’agricultura itinerant.
- L’agricultura irrigada intensiva.
- L’agricultura extensiva de subsistència. Es tracta d’una agricultura poc desenvolupada d’autoconsum. Es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat.
- L’agricultura itinerant. és un tipus d’agricultura de subsistència que es practica a l’Amèrica Central, a conca de l’Amazones, l’Àfrica central i el sud-central asiàtic.
Consisteix en el conreu d’una clapa de bosc que prèviament ha estat desforestat i cremat; les cendres s’utilitzen com a adob. Al cap d’unes quantes collites, la terra va perdent riquesa natural i s’ha abandonar.
- L’agricultura irrigada intensiva. Es tracta d’una agrcultura intensiva amb una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones molt densament poblades com el sud-est asiàtic i en zones regades d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, N’és un exemple el conreu de l’arròs a l’Àsia monsònica.
Font: google
3.2 L’AGRICULTURA MEDITERRÀNIA
L’agricultura de secà. Els conreus més característics del paisatge mediterrani són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges escasses i irregulars. El guaret és una tècnica que ha anat desapareixent i ha augmentat la mecanització de les tasques agrícoles.
- L’agricultura de regadiu. Es tracta d’una agricultura intensiva, més rendible que els conreus mediterranis tradicionals. Actualment s’apliquen avenços tècnis com el reg per aspersió o el gota a gota. Els cultius més estesos són les hortalisses, els arbres fruiters -crítics- i, en una proporció inferior, els farratges.
En algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura intensiva basada en els hivernacles. Aprofitant les característiques del clima artificial, s’aconsegueix una producció primerenca en una època en què en els mercats estan desproveïts. Per això la seva comercialització és ràpida i se n’obtenen preus molts alts.
Aquest tipus d’agricultura és cada vegada més especultaiva, perquèbusca obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al mercat. Per tal d’aconseguir força excedents aplicada, exisisteixen tècniques de conreus cada vegada més sofisticades.
Hi ha diferents tipus d’agricultura orientada al mercat:
4.1 AGRICULTURA ESPECULATIVA
Pròpia dels païsps que disposen de grans espais aptes per al cultiu. A partir del segle XIX, amb la revolució dels mitjans de transport,els països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació. Paisatge agrari característic: grans planes de conreus extensius de cereals.
4.2. AGRICULTURA INTENSIVA DE L’EUROPA OCCIDENTAL
El paisatge agrari europeu és molt divers, per raons tant físiques com humanes, A l’Europa occidental el tipus d’explotació dominant és la familiar i es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments. Tanmateix, el nombre de gent que es dedica a l’agricultura és escàs i tendeix a disminuir. Aquest fet evidencia els problemes que avui pateix l’agricultura europea; explotacions petites, grans despeses d’inversió, excedents sense sortida en el mercat, envelliment accelerat dela pagesia, etc.
Font: google
4.3 AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
Les plantacions van aparèixer al segle XVI, com a conseqüència de la colonització europea. Actualment, en trobem a les zones tropicals i subtropicals d’Amèrica, Àfrica i Àsia, especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita tropical. Solen estar en mans de multinacionals, es caracteritzen per:
Assoliar unes grans dimensions, produir en grans quantits i estar molt tecnificades i ocupar una mà d’obra abundant i barata.
5.1 L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS
L’explotació forestal consisteix en la gestió i aprofiament de la riquesa dels boscos, i en el conreu d’algunes espècies per produir fusta i arbres per a la repoblació forestal.
5.2. TIPUS DE BOSC I LA SEVA EXPLOTACIÓ
Els boscos ocupen el 31% de la superfície total de la terra. Actualment només queden grans extensions de boscos en estat natural en països com la Federació Russa, el Canadà, el Brasil, la Xina i els Estats Units. Les grans zones forestals del món són les següents:
- Els bosc equatorial. Es tracta de selves situades en zones càlides amb pluja abundant i regular durant tot l’any.
- El bosc boreal. Es localitza a l’hemisferi nord, en zones de clima fred. Hi creixen espècies d’arbres resistents als rigors climàtics.
Font: weeras
Es poden criar molts tipus d’espècies tant en les zones costaneres com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la producció de salmons,carpes, bacallà…
- El bosc temperat. Característic de les zones temperades amb arbres de fulla caduca.
Font: weeras
6.1 LA RAMADERIA EXTENSIVA
- Es caracteritza per la necessitat de grans espais on els ramats pasturen, és a dir, s’alimenten d’herbess que creixen de manera natural. Això no impedeix que els animals puguin rebre una alimentació complementària en espais tancats.
- En algunes zones molt seques del món es desenvolupa una ramaderia de subsistència.
- No requereixen unes instal·lacions tan sofisticades com la ramaderia intensiva ni ocupa gaire mà d’obra perquè els ramats s’alimenten a l’aire lliure.
- És una ramaderia fonamentalment ovina i bovina, tot i que en alguns països es dóna també amb el bestiar equí i caprí.
6.2. RAMADERIA INTENSIVA
Consisteix en la cria del bestiar de manera estabulada, és a dir, en instal·lacions tancades on els animals són alimentats amb pinsos i són sotmesos a un seguiment veterinari regular per evitar malalties.
Les granges tenen un alt grau de tecnificació i aconsegueixen una productivitat molt elevada, no solament pel que fa la carn,, sinó també en productes com la llet i els ous. La ramaderia intensiva, fortament especialitzada, és la més característica dels països desenvolupats, que disposen de tècniques avançades.
La pesca és l’activitat econòmica que consisteix en la captura de peixos i altres animals aquàtics al mar, als llacs o als rius. Actualment la població mundial obté de la pesca el 16% de les proteïnes animals que consumeix, el 30% en alguns països asiàtics.
Pel que fa als països pesquers més importants del món, cal destacar la Xina, el Perú, el Japó, els Estats Units, Xile, Rússia, índia, Tailàndia, Noruega, Islàndia, les Filipines, Dinamarca i Espanya.
No totes les aigües són igualment propícies per la pesca, ja que les zones on es concentra més quantitat de peix i el nombre de captures és més elevat són aquelles que tenen unes condicions determinades: abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable i confluència de diferents corrents marins. Les principals espècies capturades són : el bacallà, les anxoves, les sardines, la tonyina i el bonítol.
Les principals àrees de pesca a escala mundial són:
- Zona de l’Atlàntic (22% de les captures mundials): principalment el nord d’Europa i les costes de l’Àfrica occidental.
- Zona del Pacífic (68% de les captures mundials): les costes asiàtiques del sud Pacífic i les costes de l’Amèrica del Sud.
- Zona de l’Índic ( 9% de les captues mundials): sobretot les costes de l’índia, i Tailàndia i Indonèsia.
Un dels principals problemes que pateix la pesca avui en dia és l’esgotament dels recursos marins. Aquest es deu principalment a la sobreexlotació, que posa perill i la reproducció i la renovació de moltes espècies.
Diferents organitzacions internacionals i governs de tot el món han aprovat mesures per resoldre aquest problema, com són la restricció de determinades tècniques de pesca, com l’arrossegament, que malmeten l’entorn.
7.3 L’AQÜICULTURA
L’aqüicultura és el conjunt d’activitats destinades a la producció massiva d’espècies aquàtiques.
Es poden criar molts tipus d’espècies tant en les zones costaneres com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la producció de salmons,carpes, bacallà…